Càntir d'engany

OBJECTE

Càntir d’engany és una acció entre el joc i el ritual en què dos personatges; un home  i una dona  estiren de cada un dels extrems d’una corda per aconseguir beure del càntir que penja al bell mig.

Els dos personatges lluiten aferrissadament per fer-se amb el càntir, tot estirant la corda fins a quedar sense forces, de manera què; ara un, ara l’altra, ara tots dos, es deixen anar per terra o deixen anar la corda, fent rodolar el càntir.

En aquesta acció, a diferència del que passa tradicionalment en aquest tipus de jocs i rituals, els participants a cada un dels costats de la corda no simbolitzen dues forces contràries, sinó una mateixa força, en aquest cas, la capacitat de destrucció de l’ordre natural per part de l’ésser humà.

L’acció que presenta Càntir d’engany és una lluita entre iguals, de la qual cap dels dos participants en pot sortir victoriós. Per tant, és una lluita sense fi. A mesura que avança l’acció, es converteix en la metàfora de l’esforç inútil i incessant que tradicionalment s’ha representat a través del mite de Sísif, mite a partir del qual Albert Camús va desenvolupar la filosofia de l’absurd, filosofia que motiva l’acció dels dos personatges.

Paral·lelament a aquests personatges, hi ha una nena  que tan aviat juga amb l’aigua que corre pels Estrets com amb el càntir o els dos personatges en lluita. La despreocupació de la nena i el plaer que li proporcionen les seves accions i l’espai natural que l’envolta contrasta amb la gravetat absurda dels dos adults.

EQUIP

Creació: Maria Pons Calvet

Vestuari i utilleria: Maria Pons Calvet

Text: Maria Pons Calvet

Interpretació: Maria Pons Calvet, Daniel Sáez i Iona Koppers Pons

Fotografies: Roser Arques

PRESENTACIÓ

Els Ports natura i art 

Parc Natural del Ports, Estrets d’Arnes.

Diumenge 3 de juny de 2018.

AGRAÏMENTS: Sergi Quiñonero, Aida Boix, Didac Chaparro Alegre, Javi Olzina, Antonio Pons i Maria Castells.