Mans de guix és una acció poètica a partir de l’obra Raül i Rosa d’Albert Guiu.
OBJECTE
Mans de guix, és una acció poètica on es parla d’amor i discapacitat a partir de dues parelles de personatges: La d’uns infermers i la d’uns discapacitats mentals; Raül i Rosa.
Daniel Sáez: infermer i Raül.
Maria Pons: infermera i Rosa.
Les mans de guix són el leitmotiv d’aquesta acció. Unes mans de guix que incapaciten a qui les duu amb una incapacitat que no és mental sinó emocional.
ACCIÓ
L’acció comença amb l’entrada d’una parella d’infermers amb mans de guix on duen una capsa de cartó.
En acabar de fer una volta per l’espai, deixen les capses de cartó a sobre d’una taula que hi ha al centre i desapareixen de l’escena.
Poc més tard entra Rosa a sobre d’un carretó conduït per Raül.
Després de fer una volta per l’espai amb el carretó van fins al centre de l’espai on hi ha la taula amb les caixes que han deixat els infermers.
Rosa, amb l’ajuda de Raül, s’asseu a una de les dues cadires de rodes que hi ha als dos extrems de la taula i després, Raül, s’asseu a l’altra.
Tot seguit, des d’uns d’altaveus, s’escolten els poemes d’Albert Guiu, un diàleg a dos veus que, a escena, Raül i Rosa tradueixen a un llenguatge de mans de guix inventat per a l’ocasió.
L’acció acaba quan Raül i Rosa es treuen les bates d’infermers que duen a l’inrevés i surten de l’espai, novament, amb la Rosa a sobre del carretó conduït per Raül, mentre sona la cançó de Toti Soler Em dius que el nostre amor.
EQUIP
Creació: Daniel Sáez i Maria Pons Calvet
Espai sonor: Daniel Sáez
Espai, il·luminació i vestuari: Maria Pons Calvet .
Infermer/ Raül: Daniel Sáez
Infermera/ Rosa: Maria Pons Calvet
Vídeo: Films nómades, Adrian Lazarean
Fotografíes: J. Luis López Ocaña
Tècnic de llums i so: Jaume Moya
PRESENTACIÓ
Biblioteca Sebastià Juan Arbó, Amposta.
Dia Mundial de la poesia, 2015.
AGRAÏMENTS: Biblioteca Sebastià Juan Arbó, Joana Serret, Carlos Serrano, Jaume Moya, Santi Valldepérez i família Pons Calvet.