Mans de guix

Mans de guix és una acció poètica a partir de l’obra Raül i Rosa d’Albert Guiu.

OBJECTE

Mans de guix, és una acció poètica on es parla d’amor i discapacitat a partir de dues parelles de personatges: La d’uns infermers i la d’uns discapacitats mentals; Raül i Rosa.

Daniel Sáez: infermer i Raül.
Maria Pons: infermera i Rosa.

Les mans de guix són el leitmotiv d’aquesta acció. Unes mans de guix que incapaciten a qui les duu amb una incapacitat que no és mental sinó emocional.

ACCIÓ

L’acció comença amb l’entrada d’una parella d’infermers amb mans de guix on duen una capsa de cartó.

En acabar de fer una volta per l’espai, deixen les capses de cartó a sobre d’una taula que hi ha al centre i desapareixen de l’escena.

Poc més tard entra Rosa a sobre d’un carretó conduït per Raül.

Després de fer una volta per l’espai amb el carretó van fins al centre de l’espai on hi ha la taula amb les caixes que han deixat els infermers.

Rosa, amb l’ajuda de Raül, s’asseu a una de les dues cadires de rodes que hi ha als dos extrems de la taula i després, Raül, s’asseu a l’altra.

Tot seguit, des d’uns d’altaveus, s’escolten els poemes d’Albert Guiu, un diàleg a dos veus que, a escena, Raül i Rosa tradueixen a un llenguatge de mans de guix inventat per a l’ocasió.

L’acció acaba quan Raül i Rosa es treuen les bates d’infermers que duen a l’inrevés i surten de l’espai, novament, amb la Rosa a sobre del carretó conduït per Raül, mentre sona la cançó de Toti Soler Em dius que el nostre amor.

EQUIP

Creació: Daniel Sáez i Maria Pons Calvet

Espai sonor: Daniel Sáez

Espai, il·luminació i vestuari: Maria Pons Calvet .

Infermer/ Raül: Daniel Sáez

Infermera/ Rosa: Maria Pons Calvet

Vídeo: Films nómades, Adrian Lazarean

Fotografíes: J. Luis López Ocaña

Tècnic de llums i so: Jaume Moya

PRESENTACIÓ

Biblioteca Sebastià Juan Arbó, Amposta.

Dia Mundial de la poesia, 2015.